Fa 9 meses enrere era impensable que jo tingués un gat. He tingut tantes males experiències amb gats aliens que no concebia la idea de tenir-ne un. Però un dia la meva parella va dir que havia pre-adoptat una gateta. Jo no volia, em negava rotundament però en el fons molt en el fons em feia il·lusió tenir mascota. Volia un gos però era molta responsabilitat per a una persona com jo que treballa 12 hores al dia.
Durant la meva infància no vaig poder tenir animals a casa perquè la meva mare deia que els animals no eren per estar en un pis tancats. Però aquest desig sempre hi era. Tenia clar que el primer que faria en tenir pis era adoptar un animal. Un gos. Però al anar-me a estudiar fora i compartir pis amb dos animals aliens vaig acabar detestant l’idea d’un animal a casa i considerant que la meva mare tenia raó. Em tornava boja tanta brutícia i l’olor a merda a l’entrar per la porta. Vaig pensar que tots serien així. I vaig passar de tenir animals.
Però va arribar el dia de portar a la petita Buffy a casa (nom que vaig triar jo, podeu suposar per què). El fet de poder escollir aquest nom va fer que ja li agafés afecte des del principi. “La meva petita Buffy” pensava.
Vam anar a Girogats, on tenen gatets per adoptar. Vaig conèixer a la Buffy, amb les seves enormes orelletes i aquests ulls verds que em miraven amb curiositat. Era una gateta molt juganera. Es va posar a mossegar els cordons de les bambes de la meva parella. Es deixava tocar i acariciar. Em vaig enamorar d’ella a l’instant.
Aquesta és la seva germaneta, de l’ùnic que que em puc penedir és de no haver-la portat al costat de la Buffy.
Ens vam anar cap a casa, i jo vaig portar a la Buffy amb molt de compte per no colpejar la seva caixa. Estava molt contenta.
Al principi tenia por de nosaltres, però de seguida es va deixar anar. Va demostrar no tenir mai por. La Buffy és valenta. No podia ser menys amb aquest nom.
Van passar els dies des que va arribar i la Buffy havia crescut molt. La meva adaptació amb ella va ser genial igual que ho va ser ella amb el seu nou territori. Treballar tant i tenir-la a ella al costat m’ajuda molt. Al costat d’ella he entès que tenir un gat ajuda a rebaixar l’estrès. La seva mera companyia i el meu somriure en veure-la jugar.
I la Buffy s’ha anat fent gran amb el pas dels dies. Sent fotògrafa no he pogut evitar fotografiar-la tots els dies que m’han estat possibles. És la meva nova família i la meva millor model.
En no tenir una amiga o companya es passava el dia enganxada a nosaltres. A vegades ens feia mal jugant. Per això, varem buscar la solució. Portar-li una germaneta.
Aquí sota us presento a la Sira. Una gateta tímida i reservada. Molt intel·ligent però molt tranquil·la. Es porta de meravella. Ens va fer pena veure com passaven els mesos i seguia en adopció. Així que ens va semblar que era la perfecta companya per la Buffy. I així ha estat. La Buffy amb el seu caràcter extravertit va aconseguir que la Sira sortís del seu amagatall. Va passar un dia sencer sota el llit arraulida i la Buffy va aconseguir fer-se amb ella. A dia d’avui és una gateta molt afectuosa que no para de buscar carícies.
A dia d’avui la Buffy i la Sira es porten de meravella. Com si fossin germanes. Es renten mútuament i juguen molt.
Per a una persona que no volia gats és una sort tenir dues gatetes amb aquesta personalitat tan dolça.
Em tenen enamorada.
La conclusió és:
Si no us agraden els gats sense haver conviscut amb un, no sabeu el que és. Estic convençuda que la meitat de les persones que opinen així canviarien d’idea com jo. Actualment són els dos éssers que més felicitat m’han regalat desinteressadament.
Podeu descobrir cada dia fotos de les meves nenes en el seu Instagram o Facebook propi:
Instagram: @BuffyandSira
Facebook: @buffyandsira